Història de Colldejou

Etimologia.

Sobre l’origen del nom del poble, ens trobem amb 2 versions:

Emili Morera i Josep Mestre, interpreten el Colldejou com a Collem jovis; Coll de Jupiter. Nom de procedència romana com altres de toponímia propera com Monte rubeo (Mont-roig). Segons aquesta tesi la Mola va tenir una simbologia dedicada al déu romà. Jassans i Veciana descarten aquesta hipotesi per inverossimil.

– Jassans M. defineix el nom del poble com la unió de dues paraules amb el mateix significat. Coll; en e l sentit de “muntanya arrodonida i no gaire alta” encara usada així en termes propers, i Jou com a derivació del llatí “jugum” que definia “capdamunt d’una muntanya”. Aquesta construcció en que es repeteixen significats és habitual en d’altres topònims i s’anomena tautologia. (1)(2)(3)

Prehistòria.

Els primers pobladors eren caçadors i recol·lectors. S’han trobat restes de fòssils en el basament de la Mola, corresponents al període geològic del Triàsic. Capes de calcàries blaves i blanques compactades i llits irregulars d’òxid de ferro (Juràssic inferior). Es diu que, a la partida de les Estires, un pagès hi trobà una destral de pedra datada del Paleolític Superior, que entregà al Doctor Vilaseca (actualment és al Museu de Reus). Notar la proximitat amb Tivissa on s’hi han trobat abundants restes en coves. S’especula també amb una troballa en una cova prop del Coll de la Vila Vella (damunt dels dipòsits d’aigua) on s’hi trobà un clot amb ossos humans. Diverses fonts parlen que en aquests zona hi podia haver hagut el primer assentament humà, aprofitant que hi havia un broll lleu d’aigua. Tot i que d’altres situen el primer assentament humà a Colldejou, a La Rovina, atribuint a aquest topònim l’origen en la paraula “ruïna”, i també al fet que el barranc que ara es coneix com el de la Rovina, antigament s’havia anomenat Torrent de la Vila Vella.

A les Coves d’en Janet i d’en Marco s’hi han trobat restes d’artesania i ceràmica estil hallstàtic ornamentades de canelats i de cordons. També són curiosos els topònims dels accessos a la Mola anomenats; Portell i Camí de les Processons. Aquestes processons poden fer referència a rituals que es feren entre finals del Neolític i el començament de l’Edat de Bronze. Era típic oferir sacrificis en llocs alçats i plans. (2)(4)(5)

Ibers.

La proximitat del poblat del Castellet de Banyoles a Tivissa, i també la proximitat amb els “metalls de l’argentera”, fa pensar que l’indret va ser recorregut per aquestes tribus, i tot i que no s’ha documentat cap poblat ibèric, no es descarta que hi hagués un assentament. De fet, a la part oest de la Mola hi ha unes restes que foren mig estudiades als anys noranta que encara avui es poden observar, i que podrien ser atribuïdes a un poblat ramader, era una destinació adequada per als pasturatges d’estiu, de la tribu dels Ilercavons o els Cossetans. Aquest poblat constaria: d’una muralla defensiva d’uns 30 metres de llargada, una construcció rectangular d’uns 20 metres per 5 metres situada vora una font, una altra construcció quadrangular de més de 20 metres de costat, amb diferents “perimetres interiors” al costat oest, i el que podria ser el nucli principal d’un antic poblat, del que en queda el perfil d’un mur d’uns 130 metres de llargada, amb diferents perímetres interiors de 4 o 5 metres de costat. (4) (6)

Romans.

En temps dels romans hi podia haver hagut una explotació agrària que aprofités les aigües de la font de Noguer i de l’Aubelló.

Notar que ben a la vora hi ha mines de plom i argent de les vessants paleozoiques de les nostres serres que ja eren explotades en temps dels romans. A més, des de sempre i ja en temps dels romans, Colldejou es concebia com un lloc de pas des del Camp de Tarragona (Tarraco) cap a l’Ebre (Móra) (4).

De l’etapa romana ens en queda una de les tesis de la procedència del nom de la Mola ‘collem Jovis’, a part de toponímia de pobles propers com l’Argentera (illas argentera) o Mont-roig (monte rubeo). També és possible que en aquella època, i ja que era una explotació agraria, comencés el conreu de la vinya a Colldejou, i que el vi que se’n treia fos exportat cap a Tarraco, i d’allí a la Metròpoli. (2)

Àrabs.

Es calcula que arribaren al Camp sobre el 719 on també s’assentaren a Colldejou. Devien substituir les poblacions romanes agrícoles. Ens han quedat testimonis en topònims com: Aufinac, Llaberia, Algarriols (possible diminutiu de Algar – la cova), Dòvia (Pratdip), Rifà (Rihà- molí). Es fa referència a molins de blat i cereal, i refermen la tesi de l’explotació agrícola. També es parla d’’Alfofara’ (aprofitament de Terrissa). No en va, recordar que ben a prop del poble hi ha el barranc del Forn teuler (4).La Mola en temps dels àrabs es coneixia com el Mont d’Aiguarit (7).

Colldejou formava part del Valí de Siurana. Segons Eduard Toda un cop cau Siurana, un escamot sarraí va resistir al Castell d’Escornalbou entre 1153 i 1162 (4).

Es parla del possible origen musulmà de la torre circular de Cal Just, cosa que mostraria que l’assentament a Colldejou començava a formar-se al lloc actual. Es diu que en unes reformes a Cal Just als anys 10 del segle XX, es va trobar una àmfora amb arena del desert, i una daga d’origen musulmà (8).

Segle XII. Restauració cristiana, repoblament i Baronia d’Escornalbou. Alfons I d’Aragó fou qui foragità els àrabs i cedí les terres de l’entorn del Castell d’Escornalbou a Joan de Sant Boi, va fortificar el Castell i va repoblar les rodalies, amb el castell com a protector de les poblacions veïnes. En un pergamí d’Alfons I datat del 6 de març de 1172 s’hi recullen testimonis dels àrabs expulsats. En aquest escrit s’hi especifica que la influència de Siurana arribava més enllà de Pradell i més lluny de Colldejou. Colldejou degué resistir com Prades i Siurana sobre el 1153-1154, parapetats i a l’aixopluc de les Serres que els envoltaven. (2)

La repoblació degué ser lenta. Per exemple Pradell es repoblà el 1197. Aquest mateix any, Albert de Castellvell i Arnau de Fenollar donen el terme de Colldejou als canonges d’Escornalbou i la Vila passa a formar part de la Baronia d’Escornalbou.

La major part dels repobladors de la Baronia procedien de Alt Anoia (Clariana, Goda, Hortoneda, Sant Genís) de terres pirinenques (Abella de la conca, oliana, Obac) i un tercer bloc de llocs dispersos de Girona, Rosselló i Occitània (4). És aquí on s’especula que els càtars van deixar petjada al nostre poble (en reprendrem el fil).

Les primeres notícies que es tenen del poble són a les butlles dels Papes Anastassi IV (1154) i Calixte III (1194).

Segles XIII i XIV. Formació del nucli, primers cognoms i petjada càtar.

El 1203 Arnau de Riber hi donà la muntanya alta, el Montjou (avui La Mola). Des del 1271 al 1380 estan documentats a la Vila de Colldejou 41 cognoms, el que significa certa prosperitat de la població. En el total de la Baronia entre 1271 i 1273 hi consten 207 focs (es concep que un foc és una família). Alguns d’aquests cognoms poden fer referència a la procedència de les persones que els duien, per exemple: Amposta, Girona, Narbonès (Narbona) Oliana, Prenafeta, Tamarit, Urgellès, Cortiella (Alforja) Marçà i Llaberia, etc… D’altres cognoms fan referència a professions com per exemple: Teixidor, Caballer, Ferrer, Mestre, etc..

Es coneix que el carrer de l’Obac (actual Forn) existia ja el 1316, sent el carrer més antic del poble. Trobant-se probablement la població damunt d’una cresta rocosa, que resseguia aquest carrer. Les cases més antigues del poble són Cal Just, a l’extrem inferior d’aquest carrer, Cal Galo i Cal Racó. Més enllà també hi tenim Cal Polvorer als afores (4)(9). Segons ens fa veure, l’arquitecte tècnic local Rafel Rofes (2020), entre les tres primeres hi ha un alineament perfecte en diagonal i en elles s’hi pot observar en el seu interior l’arc apuntat medieval, també conegut a les nostres contrades com a volta catalana. Les primeres cases del poble degueren aixecar-se al voltant d’aquest eix, alçant-se tenint en compte els camins d’accés. La mateixa orografia permeté aixecar les cases damunt de les roques existents agafant encara més alçada. Es conta que hi devia haver dos accessos; Un pel camí dels horts on hi confluïen els camins de Pratdip i Mont-roig, amb empredrat medieval. Aquest es creu que devia accedir al poble pel corredor on avui s’hi aixeca cal Fèlix. L’altre accés era entre cal Ramon Polvorer i l’actual església. Un darrer accés es creu que devia ser on hi ha cal Casalta.

Just davant de l’actual plaça de l’església s’hi va aixecar una església romànica amb pedra vermella, bastint-se el cementiri a tocar. Es diu que les pedres de l’església vella estan escampades per les façanes del poble. El poble anà ampliant-se fins a cal Polvorer, de nou aprofitant les roques de la base.

Es creu que la casa més important del poble era cal Galo. Allà podria ser on es recollís el delme per dur al senyor d’Escornalbou. (4)

El 1274 es constitueix per primera vegada la Comuna del Camp, de la que en prengué part Colldejou. Neix com una entitat de protesta contra el veguer de Tarragona per apujar els impostos als pobles. En formaren part fins a 112 pobles i es constituí com a tal l’any 1305. El centre neuràlgic de reunió se situà a la Selva del Camp. (11)

Bélibasta i Felip d’Alairac (els darrers càtars) van ser empresonats a Carcassona l’any 1309, però van escapolir-se. Van passar a Catalunya fins que els seus destins van separar-se vivint en indrets com Berga, Lleida, Flix i atenció Prades i Tortosa, deixant testimonis del seu pas. I sí, a Colldejou hi ha un testimoni ben clar de la seva presència. Entre el Corral de cal Quico i el Corral de Cal Gibert a la part alta hi ha una creu càtara picada en una pedra vermella. (46)

Segle XV. Anys de pesta. Els cognoms Llorens i Rofes.

Amb la pesta negra, la població es veié reduïa dràsticament. El fogatge de 1414 marca 5 famílies. Els fogatges tornen a evidenciar el creixement de la població a partir d’aquesta data, 1497: 8 famílies, 1515: 9 famílies, 1553: 13 famílies.

Estan documentats del 1465 al 1600, 17 nous cognoms al poble, que se sumen als 5 que sobrevisqueren a la pesta negra. És en aquesta època que arriben els Llorens (1524) i els Rofes (1540), que són avui dia els dos llinatges més comuns de Colldejou (4).

Segles XVII i XVIII. El creixement del poble.

A partir de 1705 la població començà a créixer de manera destacada. Es passà de 77 habitants el 1717 a 254 el 1787 en el “Cens de Floridablanca”. A principis de segle XVIII els carrers que existien eren: Carrer Major, de Cal Just a Cal Gibert, la Plaça, que ocupava el terreny entre Ca l’Escoda, Cal Pau, Cal Garró, Cal Gal·lo, Cal Quico i la Casa Alta, i el carrer de l’Obac, potser també el carrer de Dalt, ja que a les afores hi havia Cal Polvorer, no es segur que es conservés la muralla defensiva que tenien tots els pobles de la Baronia d’Escornalbou. Amb el creixement de la població hi comença a haver cases al carrer del Sol, al del seu darrere i al carrer Masies. A la zona que avui ocupa la plaça Sitjar hi havia diversos corrals i un terraplè.

A part dels cognoms ja citats, se n’hi afegeixen 6 més; Capafonts, Castellnou, Escoda, Jordi, Pedrer i Robert (4)(9). Aquest creixement de la població va lligat al desenvolupament i auge del cultiu de la vinya, la famosa època del Reus-Paris i Londres. El vi s’emprava per fer aiguardent que s’exportava al nord d’Europa i a Amèrica. El cultiu de la vinya està documentat des del segle XIV (1351) i va perdurar fins a la crisi de la fil·loxera a finals del XIX i principis del XX. Doncs bé, en els termes, a prop de Reus, als voltants de l’eix Riudecanyes, Riudoms, Cambrils la producció de vinya era del 50% al 60% (11). També hi havia cultius de cereals, i ramats, a banda de l’explotació forestal que es feia amb les carboneres. També tenia certa importància l’explotació del guix, al terme hi ha alguns forns de calç, i del gel, que es fabricava a partir de la neu de la muntanya, i s’emmagatzemava en pous de gel o neveres, i es venia a la gent de la plana. També s’exercien els oficis de rector, espardenyer, taverner, i el forn de pa que era d’explotació comunal (9).

Entre el 1705 i el 1714 hi hagué la Guerra de Successió. En aquesta crisi mundial, Colldejou igual que Catalunya, es mantingueren fidels a la causa austriacista ja que es comprometeren a mantenir el nostre estatus independent. En aquest context, hi situem un dels capitans més fidels a la causa, en Carrasclet, nom de guerra de Pere Joan Barceló, nascut a Capçanes, el qual lluità i s’amagà aprofitant l’aixopluc de les nostres muntanyes. S’especula amb el fet que la Cova dels Lladres, ubicada en un mirador de la Vall de Maçanes, fos refugi d’aquest conegut guerriller. També es conta, que estant en Carrasclet refugiat a l’Ermita de la Roca, doncs festejava amb una vídua de Mont-roig, fou perseguit per un destacament felipista, i foren uns veïns de Colldejou qui l’ajudaren a escapar i refugiar-se a la Serra de Llaveria (12).

Segle XIX. La Crisi de la fil·loxera, la torre de comunicacions i les Guerres Carlines.

El 1857 es comptabilitzen 421 habitants, sent una de les èpoques de màxima esplendor. A banda dels ja mencionats cultius de la vinya, també hi havia horta i ramaderia, havent-hi documentats diversos corrals tant al poble, com escampats pel terme en coves o balmes. La pastura i els ramats eren una forma de guanyar-se la vida.

També està documentat l’aprofitament de la neu i el gel per a refrescos i finalitats terapèutiques. (2)(4)

El 1860 hi ha documentada la pujada a la Mola d’un grup d’excursionistes del Centre de Lectura de Reus, que pujaren amb finalitats científiques, a observar un eclipsi, sent així una de les primeres excursions reusenques i catalanes de l’excursionisme modern, que han quedat documentades (13).

El 1864 el poble tindrà església nova. Un recinte de planta d’una sola nau amb tres fornícules per banda, on hi ha altars diversos. A un nivell superior, s’aixeca l’altar, al qual s’hi ha d’accedir per unes escales. Al fons a la dreta hi tenim la sagristia. Hi havia un retaule que fou cremat durant la guerra civil. Avui s’hi aixeca una construcció en obra amb columnes dels tres estils. L’església està dedicada a sant Llorenç. L’altre patró és sant Rafel. També es té molta veneració per sant Isidre i la Mare de Déu dels Dolors. L’església s’aixeca resseguint el pendent del carrer. L’edifici no és exempt, és a dir; no es pot voltar. No obstant, les marques en parets i forjats fan pensar que antigament si que devies poder voltar-lo. Només són visibles la cara est i la nord. La porta d’entrada és senzilla rectangular, amb dos muntants. Damunt d’ella hi ha un timpà sense cap representació amb una petita inscripció amb la data de 1864. En el lateral esquerre s’hi aixeca el campanar octogonal, el qual presenta quatre obertures simètriques. En el seu interior hi ha les campanes i el rellotge encarat al sud.

El 1876 arribà el primer mestre a Colldejou, la creació obligatòria d’escoles primaries elementals s’havia dictat a partir de la Constitució Progressista de 1837, a Colldejou, com a molts altres pobles, per manca de diners no es va fer fins molts anys més tard. L’escola, i la plaça de mestre, va trigar uns anys a consolidar-se, ja que per als mestres forasters la destinació a Colldejou era molt llunyana, i això feia que cap d’ells no s’hi establís una llarga temporada (14).

A partir del 1878 va entrar la fil·loxera a Catalunya, provocant una crisi econòmica que s’allargaria fins a principis dels segle XX. El cens més alt conegut es el de 1887 de 447 i a partir de llavors la població no ha parat de reduir-se fins a l’actualitat.

La Mola, el terme de Colldejou i els voltants tingueren un protagonisme directe en les guerres carlines que succeïren del 1833 al 1876. Aquest protagonisme ve donat per l’estratègica ubicació de la Mola com a mirador, i lloc visible, de tot el camp de Tarragona i part del Priorat, i també per ser un dels camins naturals entre Falset i Tarragona. L’exèrcit liberal instal·là al cim de la Mola una “Torre òptica i telegràfica”, que es comunicava amb un sistema de taulons mòbils que sobresortien de la part superior, i que en adoptar diferents posicions podien transmetre missatges a l’observador que s’ho mirava amb prismàtics des d’una altra torre semblant. També pogué haver-hi un sistema de transmissió a través de llums. Aquest centre d’observació vigilava una amplia zona del Baix Camp i Priorat, comunicant el moviment de tropes enemigues. Les obres de construcció d’aquesta torre, començaren a principis de 1875 i restà enllestida a l’abril del mateix any. La construïren els veïns dels pobles propers, obligats per les autoritats militars. A la torre i rodalies, hi hagué força temps un destacament militar que era qui feia el manteniment de la torre, i realitzava les comunicacions. La torre s’assentà segurament sobre la base d’alguna antiga torre medieval, i les restes són encara visibles avui dia i conegudes com “el castell de la Mola”. La torre de comunicacions de la Mola tingué però escàs èxit, ja que quan es dissenyà no es tingué en compte que la zona està coberta habitualment per la boira, cosa que en dificultaria l’ús. De fet el setembre del mateix any 1875, es construí una línia de telègraf elèctric, que sortint de Falset, passava per la Torre de Fontaubella, la Mola, Mont-roig i Tarragona, i que vingué a substituir l’ús de la torre òptica. Per tant aquesta torre va estar activa poc més de 5 mesos. El 1916 ja es fa esment d’unes runes al cim de la Mola, pel que es dedueix que poc després de la finalització de la guerra carlina, la torre fou enrunada, qui sap si pels mateixos que en tenien encarregat el manteniment (15)(16).

L’any 1873 es donen uns fets confusos relacionats amb l’alcalde de Colldejou i el seu encontre amb les tropes carlistes. Al mes de setembre es dona l’alcalde per desaparegut, donant el governador civil de la província l’ordre que si es trobés es fes tornar a Colldejou. El mes de novembre d’aquell mateix any l’alcalde mor, es parla de que els Carlins el mataren, o bé que el prengueren pres i després morí (17).

L’any 1887 la premsa parla de l’exploració d’una cova a Colldejou, que defineix com grandiosa i amb unes coloracions i concrecions admirables (18), suposem que es tracta de la que avui coneixem com la Cova d’en Xoles.

Segle XX.

Fins als anys 20.

Al tombar de segle es va fer un replantejament en el cultiu, vista la crisi de la vinya. A partir de llavors l’avellaner va agafar protagonisme, junt amb l’explotació forestal i el gra. Al poble hi havia diverses eres, on es separava el gra de la palla, de les que en destaquen la de cal Batiste, cal Just, cal Vallès, ca l’Escoda i cal Racó. Moltes de les cases, a part de tenir un corral a l’entrada tenien cups pel vi i forns petits de pa.

El 1910 és el segon any amb major nombre d’habitants al poble. En total hi havia 419 persones. (2)(4)

Es té constància que fins els anys 10 del segle XX, a Colldejou es feien “les torretes”, aquestes eren una mena de castells humans, formats per pilars de 3, i que anaven acompanyats, en cercavila pel poble, pel so d’una dolçaina i un tabal, i es realitzaven per la festa major de Sant Llorenç, “l’anxaneta” que usualment era un nen, s’acostava als balcons i demanava “la voluntat”. També va arribar fins vora els anys 20 la tradició del Ball de Coques, en que els nois per treure a ballar una noia li portaven una coca rodona que havien de comprar, la última coca que es ballava era la més gran i es rifava (19)(20)(21).

El 1916 es constitueix la Cooperativa Obrera d’agricultors amb la finalitat de tenir una representació ben forta davant de les administracions, potenciar la companyonia i tenir una major cohesió i unitat davant dels desafiaments del sector primari. Els socis fundadors foren José Mestre, Carlos Boqué, Lorenzo Escoda, Marcos Rofes, José Rofes, Jaime Rofes, Francisco Pase, Jaime Casadó, Ramon Rofes, Juan Mestre, Isidro Mestre, Ramiro Rofes, Florencio Llorens, Manuel Rofes, Juan Mestre, Salvador Salsench. Es declarà la seu social al Carrer del Sol s/n. L’any 1919 es va presentar al Governador Zacarias Ayala atenent a la “Ley de Asociaciones”. (22)

El 1918 Colldejou votà com a municipi de la Mancomunitat demanar l’autonomia per Catalunya. Aquell mateix any els veïns de Colldejou demanaven que a causa de la forta epidèmia de grip que assolava el país, que es suspenguessin les festes de Sant Rafel. (23)

Anys 20.

La població l’any 1920 se situa en 358 habitants. Als anys 20, i fins l’any 53, les festes majors, les organitzava la “Sociedad Obrera”, i entre d’altres actes es celebraven balls al baixos que la “Sociedad” tenia on avui hi ha Cal Bonic. (2)(4)

El 1925 el delegat del govern i el poble arriben a un acord per canalitzar les aigües d’una déu (suposem font de Noguer) destinades al reg. (24) No es coneix quan van finalitzar les obres, però el 1930 es constituïa la Comunitat de regants, inaugurant-se la junta general amb una xerrada a càrrec del president de la comunitat de regants de Jesús i Maria (Tortosa). (25) L’any 1927 la gent de Colldejou surt indemne d’una gran epidèmia de grip que assola el país i els pobles veïns, la premsa ho atribueix al “clima benigno”. (26)

El 20 de desembre de 1926 ocorregué un dels fets més tristos per la vila. Tres cosins moriren en una cova després de fer-se a la muntanya i que hi hagués una enorme nevada. A les cròniques de l’època es conta que es refugiaren en una cova (suposem barraca) per passar la nit doncs havia caigut una gran nevada. Feren foc i per desgracia la neu que caigué aquella nit els taponà la porta de manera que moriren ofegats. (27)

El 1928, l’alcalde de Colldejou realitza gestions per a que es faci la subhasta per a l’execució de l’obra de la carretera de Mont-roig a Colldejou. (28) L’aprovació del pressupost per construir la carretera va arribar el gener de l’any 1929. (29) No es coneix quan començaren les obres, però si que aquestes estaven en marxa el juny del 1932, ja que la premsa esmenta una vaga de treballadors, on participaren fins a 60 dels que estaven construint la carretera, que paralitzà l’obra. Els vaguistes buscaven que es respectessin les condicions amb les que els havien contractat, el conflicte es resolgué amb la mediació del Governador Civil de Tarragona, que intercedí davant l’empresa que realitzava l’obra. (30) (31) A les obres de la carretera es diu que hi treballaren fins a 71 treballadors entre ells picapedrers. Aquests treballadors es quedaven a pensió a les cases del poble, mantenint un sistema de rotació. Cal imaginar l’impacte que causà l’arribada dels obrers, en una població que l’any 1930 tenia 319 habitants. Fins llavors l’accés al poble s’havia fet sempre per camí de carro. (32). No es coneix quan acabaren les obres, però si que l’any 1936, encara s’aprovaven partides de pressupost públic per acabar-la i es subhastava l’obra. (33)

1936-1939 Guerra Civil.

A les eleccions de febrer del 36 guanyaren les dretes. Després de l’aixecament de Franco es feu un Comitè per evitar assassinats i persecucions al poble. De l’església es destruí tot, fins i tot les campanes per a fer material de guerra. L’església es convertí en un magatzem i es col·lectivitzaren algunes terres. Es feu una foguera a la plaça i es manà mitjançant un pregó que la gent hi anés a llençar els símbols religiosos. El rector fou expulsat del poble però salvà la vida. El mateix Comitè es quedà amb dues cases del poble. Hi hagué 7 morts de pre-guerra i front i 7 exiliats.. La proximitat al front de l’Ebre i la seva reraguarda, feu que a Colldejou hi hagués diferents destacaments de soldats en barracons, n’hi havia a la Pomera, al Corral Nou, al Camí del Tragí. També hi ha constància del pas per Colldejou de Brigadistes Internacionals, ja a Marçà i Falset i tenien campaments. Els soldats venien al poble a comprar. Caigueren un parell de bombes, fora del poble, una dalt a la Mola, prop del racó dels Cargols, i l’altra al Corral d’en Toni. Després de la desfeta a la Batalla de l’Ebre, el terme s’ompli de soldats que fugien i alguns s’aturaren a demanar refugi i menjar. També passaren després per Colldejou els “Moros de Franco” en la seva avançada cap al Camp de Tarragona. Amb la posterior repressió franquista hi hagué 15 detinguts dels que 3 foren afusellats. (34)(35)(36)

El 4 d’agost de 1939 s’estavellà a la Serra de Llaberia, prop de la Canal del Roc, una avioneta nazi anomenada Hans Wende. Portava 7 passatgers que van morir tots, entre ells el coronel de l’exèrcit alemany Alexandre Von Scheele, que fou un dels fundadors de la Legió Condor. Els primers a arribar-se al lloc del sinistre foren habitants de Colldejou. (37)

L’any 1945, a Colldejou hi havia dos bars, dues tendes i un estanc. (38)

Anys 50-60.

L’any 1950 l’electricitat arriba a Colldejou, el transformador es va situar al lateral sud de la plaça Sitjar, tocant a les velles parets del corral dels Bous. (39). Els costos de l’obra elèctrica foren sufragats pels habitants del poble a través de diferents quotes. S’inaugurà l’enllumenat el dia 15 de març, fent festa grossa, sortejos i balls. (40)

De la necessitat de fer una explotació conjunta del raïm i l’avellana va néixer la Cooperativa l’any 1954. Es compraren els terrenys a Ca la Sargenta i s’aixecà l’edifici primigeni. A la part de dalt hi havia el vell cafè i la sala del ball. Sota hi havia l’espai agrícola amb cups per emmagatzemar vi, premses, etc. Essencialment s’hi va gestionar el fruit de la vinya i l’avellaner. Era una entitat privada integrada per socis que per accedir als serveis havien de pagar una quota. (2)

Al poble es construïren dues plataformes de granges (la de la plaça i la del costat de les escoles) que acolliren gallines per fer ous que s’importaven a Múrcia i posteriorment pollastres. L’any 1960 Colldejou tenia 232 habitants.

A la sala de la Cooperativa es feien sessions de cine, les pelis s’adquirien a Falset i a Mont-roig. En aquesta segona població la cinta s’agafava i es pujava al poble per fer la sessió. La major part de les vegades gràcies a la gestió d’un veí que fins i tot en moto baixava a recollir-la.

El camp de futbol era al Grau. Després als 70 es construí el camp de futbol nou carretera de Mont-roig avall. En aquesta segona etapa l’equip de Colldejou competí amb els pobles dels voltants.

Anys 70.

El juny del 1971 tancà l’escola. L’escola havia estat situada a principis del segle XX als baixos de l’Ajuntament vell, on ara hi ha l’agrobotiga, posteriorment també es va fer escola a Ca la Simona, i a l’Abadia. L’any 1958 es construeix l’edifici que avui dia coneixem com “les escoles”. Després del tancament d’aquesta última escola, els infants de Colldejou, fins avui dia, han estat anant a classe a Mont-roig en autobús. (41)

A partir de mitjans dels 60 i durant la dècada dels 70 és quan es produí la gran onada migratòria. La gent va marxar cap a les ciutats per buscar-se millors vides. Dels 232 habitants de 1960 passem als 192 de 1970 i els 178 de 1980. Aquest èxode també provocà l’abandó de molts camps, que començaren a convertir-se en boscos. (42)

El 1972 s’estavellà una avioneta i moren els 4 ocupants , tal com explica la premsa: “en el monte de Colldejou”, prop de Mont-roig. (43)

Anys 80.

Als anys 80 l’edifici del Casal fou remodelat per bastir un equipament nou amb el bar i el restaurant a dalt, al mig equipaments públics com per exemple el metge. Sota hi feren l’actual sala del ball que avui en dia (2020) ocupa l’espai dels vells cups.

El 1983 gràcies a la iniciativa privada popular es va construir l’actual piscina.

L’any 1989 nasqué el Centre Cultural amb una clara vocació de fomentar la cultura catalana al nostre poble. Fundaren les seccions següents: bitlles, sardanes, gegants i revista. Per desgràcia la secció de sardanes desaparegué. En l’actualitat la resta segueixen vigents igual que l’afany de l’entitat de promoure la cultura i les tradicions d’arrel catalana.

Anys 90.

El 1990 Colldejou tenia 188 habitants.

1991-2018. Associació de Veïns de la Mola: Aquesta entitat va néixer inicialment per donar cobertura d’antena de televisió al poble i fer-se càrrec de la festa major. Tenia socis i es pagava una quota per casa o família. Amb ella es feia el manteniment de l’antena i els actes de la festa major hi estaven inclosos. La darrera junta va proposar de dissoldre l’entitat el 2018. Així es va votar i així es va decidir.

1996-2014 El 1996 nasqué l’Associació de Dones per dignificar el paper de la dona. La seva diada estava fixada per santa Àgueda on se celebrava la festa de la dona amb un dinar popular, que acabà sent una calçotada. Des de la pròpia entitat s’organitzaren diferents cursos com de puntes de coixí, català o gimnàstica, així com xerrades i conferències amb temes relacionats amb la dona. Es participà en les trobades de Dones d’àmbit local i general i es col·laborà en l’organització dels actes de la Marató i la festa a la gent gran al poble. Així mateix es feren diverses sortides per bastir majors llaços d’unió. L’any 2014 l’entitat es dissolgué.

1999. Es realitza la construcció del pou de Maçanes, que avui dia és la principal font d’aportació d’aigua del poble. Fins llavors Colldejou s’abastia de la Font Freda i la Font de’n Prenyinós. Sent que els últims anys abans de la construcció del pou hi hagué restriccions, i fins i tot s’hagué de portar l’aigua de Mont-roig amb un camió-cuba. (44)

Tingué lloc la inauguració del Parc eòlic Trucafort, part del qual es troba en terme de Colldejou.

Nou mil·leni

2000-2010.

Quan Colldejou entra al nou mil·lenni compta amb 198 empadronats. Repassem de manera abreujada alguna de les fites d’aquests últims anys.

2000 Inauguració enllumenat actual i pista poliesportiva de l’Era. També va implantar-se la recollida selectiva.

2001 La colla de Gegants acull l’Oriola i la Iaia, que anteriorment havien ballat en una colla d’una escola de Reus.

2002 Es demolí l’antiga Abadia. Actualment, hi ha una placeta amb dos bancs i una fonteta al mig. Es bateja l’Espantall; el nou gegant manotes de la Colla de gegants. S’adopta l’actual escut del poble; Escut caironat, d’argent, un coll sinople movent de la punta sobremuntat d’un jou de gules, per timbre una corona de poble. Aquest escut es realitza adaptant antigues heràldiques del poble, en les que ja hi apareixia un jou. (45)

2003 Construcció del magatzem de l’ADF i inici de les obres de l’Hotel Rural.

2004. Integració de Colldejou al Consorci de la Serra de Llaberia i arribada de la cobertura mòbil.

2005-2006 Renovació de l’àrea de lleure i instal·lació de barbacoes.

2006. Condicionament del parc i el frontó.

2007. Inauguració biblioteca Magda Guerrero.

2008. Estrena wc de la piscina.

2009. Inauguració Aire de Colldejou i apagada analògica.

2010-2020

Després d’un lleuger repunt els darrers anys, la població de Colldejou queda amb 181 habitants el 2010. I aquí tenim una repassada dels diferents fets importants ocorreguts al poble.

2010. S’instal·la la Torre de comunicacions i es fa el mural al Parc infantil. Aquest mateix any s’organitza una Consulta sobre la independència: ‘Colldejou decideix’, on el si arrasa per absoluta majoria.

2013. Endrecem l’espai de l’Era i el Cementiri. A la botiga s’hi posa un forn elèctric per fer pa degut a la jubilació del pastisser Lluís (del Forn Lluís i Pepi de Vandellòs) que des de 1976 ens pujava el pa al nostre poble.

2017. Celebrem el Referèndum per la independència. Al poble hi pogueren votar 394 persones de les quals 384 foren Si gràcies al Cens Universal.

2018. Implantació de la recollida selectiva casa per casa.

2019. Darrer cens: 179 habitants.

text: Iblama i Ricderiure

Bibliografia

1. Morera E. Geografia General de Catalunya; Provincia de Tarragona. 1913 Albert Martin.
2. Mestre J. Crònica del meu poble; Colldejou. 1978.
3. Amigó R. Presentació del llibre “onomàstica de Colldejou”. Lo Collet nº21. 2004
4. Jassans M. Onomàstica de Colldejou. 2003
5. Josep Maria Sugranyes. Itineraris viscuts per les comarques meridionals. 2003. Cossetania.
6. (Llorens J. Els ibers a la Mola. Lo Collet nº50. 2011.)
7. (Vilaseca S. Tarragona pintoresca, la Serra del Montsant. Nº31. 1921)
8. (Ferré P. Les torres del nostre terme. Lo Collet nº66. 2015)
9. (Llorens J. Colldejou el 1714. Lo Collet nº60. 2014)
10. (Juncosa E. La Comuna del camp a l’edat mitjana. Conferència Arxiu Municipal de Reus. 2016.)
11. (Ferran M. Giralt E. Nadal M. Vins i licors de Reus. L’elixir dels déus. Pragma Edicions 2004)
12. (Gibert J. Pere Joan Barceló. Carrasclet. Lo Collet nº23. 2003)
13. (Prats i Marcé. J. 140 anys d’excursionisme al Centre de Lectura de Reus. Revista CLR. Gener 2000)
14. (Ferré P. L’educació a Colldejou. Lo Collet nº65. 2015)
15. (Ferré P. Les torres del nostre terme II. Lo Collet nº67. 2015)
16. (Veciana J. El tercer carlisme a Colldejou 1875-76. Lo Collet 2. 1999)
17. (Llorens J. De vegades sortim als diaris. Lo Collet nº49. 2011)
18. (La Vanguardia. 17 juny 1887. Pag4)
19. (Palomar S. Fulls de treball de Carrutxa. 1987)
20. (Mestre J. Temps era temps. Lo Collet nº20. 2004)
21. (Casadó M. Costums i tradicions de Colldejou. Lo Collet nº22. 2004)
22. (Estatutos de la sociedad cooperativa obrera de agricultores de Colldejou. Imprenta la Fleca de Juan Grau. Reus. 1919)
23. (La Vanguardia. 17 Octubre 1918. pag22.)
24. (La Vanguardia. 31 Juliol 1925. pag7.)
25. (La Tarde. 16 maig 1930. pag1.)
26. (La Vanguardia. 22 gener 1927. pag7.)
27. (La Vanguardia. 20 gener 1926. pag11)
28. (La Vanguardia. 11 novembre 1928. pag21)
29. (La Tarde. 5 gener 1929. pag1)
30. (Veu de Tarragona. 8 juny 1932. pag3)
31. (Veu de Tarragona. 26 juny 1932. pag5)
32. (Llorens N. Rofes E. Gaya M. Entrevista a la Puríssima. Lo Collet nº6. 2000)
33. (Diari de Tarragona. 26 març 1936. pag2)
34. (Casadó M. Records dels temps de guerra. Lo Collet nº16. 2003.)
35. (Manent A. La Guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona. Cossetània. 2006)
36. (Llorens J. La Maria Maset. Lo Collet nº60. 2014)
37. (Rofes J. L’últim vol del Hans Wende. Lo Collet nº84. 2020)
38. (Veciana J. Els perqués de Colldejou. Lo Collet nº32. 2007)
39. (Rofes. Anton. La plaça del Sitjar i la seva transformació. Lo Collet nº1. 1999)
40. (Guerrero. M. I es va fer la llum. Lo Collet nº4. 2000)
41. (Redacció. Quan a Colldejou hi havia escola. Lo Collet nº15. 2002)
42. (Llorens N. Moviments migratoris, l’èxode rural. Lo Collet nº 18)
43. (La Vanguardia. 4 maig 1972. pag13.)
44. (Guerrero M. Aigua! Lo Collet nº6. 2000)
45. (Rofes M. Adopció d’un nou escut de Colldejou. Lo Collet 18. 2003)
46. (El camí de l’últim catar. El camí dels bons homes. http://www.camidelsbonshomes.com/travessa/el-cami-de-l-ultim-catar.htm)